martes, 18 de octubre de 2011

Activitats 3, 4, 5 i 6


3.Esbrina què és la UCP. Enumera els elements que la componen i descriu quines funcions fa.

Unitat central de procés (UCP): s’encarrega del control de l’ordinador, 
processant instruccions per a això. Hi podem distingir:

· Unitat aritmeticològica (UAL): s’encarrega del processament de                  
dades i permet fer operacions simples, com ara suma, resta i desplaçament.
· Unitat de control (UC): s’encarrega de dur a terme el control, és a dir, 
de generar els senyals necessaris per activar els elements de l’ordinador 
en funció de les instruccions.
· Registres: memòria interna del processador que proporciona les dades 
a la unitat aritmeticològica i en la qual aquesta emmagatzema el resultat 
de les seves operacions.

4.Descobreix quins processadors s’estan instal·lant actualment en els ordinadors que es venen a les botigues d’informàtica.




AMD: K7 Athlon, Duron, Athlon XP/MP.









Intel: Celeron, PentiumIII, Pentium4, Pentium Xeon.








5. Explica quina és la funció dels perifèrics i com els classificaries.
Perifèrics d’entrada: són dispositius que permeten que l’usuari introdueixi informació a l’ordinador (les dades flueixen des del perifèric cap a l’ordinador). Algun exemple de perifèric d’entrada és: ratolí.


LOGITECH
19,95 €

Ratolí HP
49,99 €







Pantalla LG
250 €






Teclat Microsof
65€


Pantalla LG
180 €




Teclat Micsrosof
89€





































6.Com es pot classificar el software? Quines diferències trobes entre els diferents grups?

• Software de sistema: aïlla en la mesura del possible els detalls específics de
l’ordinador particular. Aquest grup de programes és constituït principalment
per:
— Sistema operatiu: és la base software de qualsevol ordinador, permet
treballar amb l’ordinador i s’hi instal·la la resta de tipus de software.
— Drivers o controladors de dispositius: programes que permeten que el
sistema operatiu es comuniqui amb els perifèrics.
• Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres
programes (eines que ajuden un programador a escriure un software nou).
Se solen conèixer amb el nom de llenguatges de programació i n’hi ha una
multitud en l’actualitat (per exemple: Java, C##, C++, Pascal, Cobol, PHP, ASP,
etcètera).
• Software d’aplicació: programes que s’executen sobre el software de sistema
i permeten que els usuaris facin tasques específiques (processadors de
textos, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, Internet, compressors,
programes educatius, finances, etcètera).
Que és l’informatica?

La
 Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i 
sistemes computacionals.

Arquitectura d’ordinadors

·Definició:
L' arquitectura de computadors és le disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora.

·Parts:
L'ordinador està compost pel maquinari (hardware) i el programari (software).

·Inventor:
L’inventor va ser: John Von Neumann
·Biografia:
John von Neumann (Budapest, 1903 - Washington, 1957) científic, físic i matemàtic. Considerant per alguns com un dels més importants científics del segle XX.Sense anar molt a classe, obtingué brillants qualificacions en matemàtiques a l'Universitat de Budapest. De 1921 al 1923 va estudiar química a Berlín i, després, és va graduar en Enginyeria química a Zurich. Al 1933 junt a Alexander, Veblen, Einstein, Morse Weyl es va convertir en un dels grans sis primers professors de matemàtiques del institut per a l'Estudi Avançat de Princenton (USA) on va estar per a la resta de la seua vida.Junt a Oskar Morgenstern, al 1944 publicà, "Teoria de jocs i comportaments econòmics", que va revolucionar l'àrea de l'economia, introduint nous mètodes matemàtics per a l'anàlisi de problemes econòmics.



Llenguatges de programació
Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament.

Xarxes
Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.

Xarxa en bus:  
És una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació.

Xarxa en anell :
Cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí
 unidireccional tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.

Xarxa en estrella: 
Es una topologia de xarxa on els nodes estan conectats a un node centras miitjançant enllaços punt a punt.




Sistema operatiu
El sistema operatiu és el programa més important de l’ordinador perqué és l’encarregat de dirigir tots el components de l’ordinador i fer que funcionin tots.
Sense el sistema operatiu no podria funcionar res de l’ordinador.
• Reconeix el teclat.
• Enviar l’informació a la pantalla.
• Controla els periferics.

Tipues de sistemes operatius:
-Windows
-Linux
-Mac



La intel·ligència artificial 

La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que "és fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel·ligent en un humà."